Segueix-nos:

Aresta Sud, III+ (200 m)

Aneto, Benasc.


Capítol 1: La preparació.

Et passes dies i dies alimentant la il·lusió. Omples el teu ésser de nerviosisme i d'una estranya felicitat. Et prepares, però no per afrontar el repte, simplement per poder solucionar els imprevistos. L'aventura és l'aventura i mai sabràs del cert què t'espera. Mires i tornes a mirar mil i un cops darrera teu, no pots deixar-te res. El neguit i la por a la desconeixença et diuen que no hi vagis, però has d'escalar aquesta muntanya. És un somni de temps enrere; ho necessites. Nits d'insomni, dies que sobren, però ara ja està, el moment ja ha arribat. Només tens una cosa en ment: «Vull arribar allà dalt!».

Capítol 2: L'aproximació.

 Contemples la muntanya des de lluny. La bellesa i la majestuositat que desprèn embadaleixen. Un petits tremolors s'inicien sobre tot el cos; un còctel de felicitat, tristesa i por. L'aventura comença ara, recorrent camins, travessant rius, dormint aquí i allà, admirant el paisatge que t'envolta. Agafes aire, respires a fons, i omples els teus pulmons d'aquest aire que tant esperaves. T'ofegues de tot això i en fas, d'aquest paratge, casa teva; només així podràs utilitzar totes les teves forces. Ja falta poc per arribar just al peu de la muntanya. 


Capítol 3: La nit.

 Es de nit. Sota les estrelles, i al bell mig d'un somni, et despertes. Encara no has arribat però ho tens molt aprop. Cansat de dies i més dies sembla que ja no puguis més. L'esgotament amaga la il·lusió del primer dia. L'exterior ha deteriorat la teva moral. Les ganes de tornar a casa et distreuen de la realitat. Pensaments tristos volen pel teu cap, però en el fons saps que aquest patiment omplirà el teu ésser i ho recordaràs amb justícia. Intentes dormir una vegada darrera l'altre, però sempre acabes despertant-te per algun pensament obscur o altre. L'endemà els primers raig de sol et tornen a il·luminar el camí. Ja veus el cim.

Capítol 4: L'escalada.

 Ja hi ets. Una enorme frustració t'envaeix, no saps perquè. De sobte mires darrera, allà on hi ha tot el que has deixat, ho trobes a faltar però saps que has de tirar endavant. No pots deixar-ho córrer ara, ni tant sols has començat. Busques forces en la il·lusió, no pots deixar que la verticalitat de la paret t'espanti. Tot just comences a ascendir, et fas teu l'entorn i danses com saps que ho saps fer. Gaudeixes de l'alçada, de l'esforç i del cansament. És això el que buscaves i aquí ho tens. Puges metres i més metres, cada dia el cim és més aprop. No defalleixis, vius cada moment amb la major de les intensitats. Si no controles tota aquesta allau de d'emocions saps que cauràs, i no pots caure. 

Capítol 5: El cim.

 Finalment. Ja hi ets. Tens tot el món als teus peus. Cec pel triomf, observes el teu voltant. L'estat d'èxtasis et dibuixa un enorme somrís a la cara. Esgotat, rebentat, esclat... assaboreixes el moment. Tot allò que havies somiat, tot allò que t'havies proposat, ara és un instant, aquest instant. Restes al cim encara una bona estona, gaudeixes del moment, ja que després sols te'n quedarà el record. Els ulls et brillen. 

Capítol 6: El descens.

 L'instant de glòria ja ha passat. Ara toca el descens. Intentes no baixar la guàrdia, necessites estar alerta. Camines amb precaució, vigilant pas rere pas, estàs cansat i encara queda un bon tros. Penses en l'esforç, la dedicació i la preparació que has dut a terme per aconseguir el teu somni. Orgullós, ben orgullós del resultat i una sensació de benestar platònica t'envolta. Ara és quan tot aquell patiment és transforma en alguna cosa que t'ha fet més bé que mal. Baixes i baixes, a poc a poc. Penses en la gent que estimes, el teu únic pensament és transmetre tot això, tota aquesta allau d'emocions, tot aquest esforç. 

Capítol 7: El retorn a casa.

 Després d'una llarga temporada, ja és l'hora. L'hora de tornar a casa, l'hora d'explicar l'experiència. L'hora de rebre aquella abraçada que tant desitges. Perquè sense aquesta abraçada, pujar muntanyes no val pena. Un somni fet realitat. Ara toca seguir vivint, encara queden moltes muntanyes al món.

Benasc - Corones Cresta

Relat d'una ascensió (Vacances VII)

Aresta Sud, III+ (200 m)

Aneto, Benasc.


Capítol 1: La preparació.

Et passes dies i dies alimentant la il·lusió. Omples el teu ésser de nerviosisme i d'una estranya felicitat. Et prepares, però no per afrontar el repte, simplement per poder solucionar els imprevistos. L'aventura és l'aventura i mai sabràs del cert què t'espera. Mires i tornes a mirar mil i un cops darrera teu, no pots deixar-te res. El neguit i la por a la desconeixença et diuen que no hi vagis, però has d'escalar aquesta muntanya. És un somni de temps enrere; ho necessites. Nits d'insomni, dies que sobren, però ara ja està, el moment ja ha arribat. Només tens una cosa en ment: «Vull arribar allà dalt!».

Capítol 2: L'aproximació.

 Contemples la muntanya des de lluny. La bellesa i la majestuositat que desprèn embadaleixen. Un petits tremolors s'inicien sobre tot el cos; un còctel de felicitat, tristesa i por. L'aventura comença ara, recorrent camins, travessant rius, dormint aquí i allà, admirant el paisatge que t'envolta. Agafes aire, respires a fons, i omples els teus pulmons d'aquest aire que tant esperaves. T'ofegues de tot això i en fas, d'aquest paratge, casa teva; només així podràs utilitzar totes les teves forces. Ja falta poc per arribar just al peu de la muntanya. 


Capítol 3: La nit.

 Es de nit. Sota les estrelles, i al bell mig d'un somni, et despertes. Encara no has arribat però ho tens molt aprop. Cansat de dies i més dies sembla que ja no puguis més. L'esgotament amaga la il·lusió del primer dia. L'exterior ha deteriorat la teva moral. Les ganes de tornar a casa et distreuen de la realitat. Pensaments tristos volen pel teu cap, però en el fons saps que aquest patiment omplirà el teu ésser i ho recordaràs amb justícia. Intentes dormir una vegada darrera l'altre, però sempre acabes despertant-te per algun pensament obscur o altre. L'endemà els primers raig de sol et tornen a il·luminar el camí. Ja veus el cim.

Capítol 4: L'escalada.

 Ja hi ets. Una enorme frustració t'envaeix, no saps perquè. De sobte mires darrera, allà on hi ha tot el que has deixat, ho trobes a faltar però saps que has de tirar endavant. No pots deixar-ho córrer ara, ni tant sols has començat. Busques forces en la il·lusió, no pots deixar que la verticalitat de la paret t'espanti. Tot just comences a ascendir, et fas teu l'entorn i danses com saps que ho saps fer. Gaudeixes de l'alçada, de l'esforç i del cansament. És això el que buscaves i aquí ho tens. Puges metres i més metres, cada dia el cim és més aprop. No defalleixis, vius cada moment amb la major de les intensitats. Si no controles tota aquesta allau de d'emocions saps que cauràs, i no pots caure. 

Capítol 5: El cim.

 Finalment. Ja hi ets. Tens tot el món als teus peus. Cec pel triomf, observes el teu voltant. L'estat d'èxtasis et dibuixa un enorme somrís a la cara. Esgotat, rebentat, esclat... assaboreixes el moment. Tot allò que havies somiat, tot allò que t'havies proposat, ara és un instant, aquest instant. Restes al cim encara una bona estona, gaudeixes del moment, ja que després sols te'n quedarà el record. Els ulls et brillen. 

Capítol 6: El descens.

 L'instant de glòria ja ha passat. Ara toca el descens. Intentes no baixar la guàrdia, necessites estar alerta. Camines amb precaució, vigilant pas rere pas, estàs cansat i encara queda un bon tros. Penses en l'esforç, la dedicació i la preparació que has dut a terme per aconseguir el teu somni. Orgullós, ben orgullós del resultat i una sensació de benestar platònica t'envolta. Ara és quan tot aquell patiment és transforma en alguna cosa que t'ha fet més bé que mal. Baixes i baixes, a poc a poc. Penses en la gent que estimes, el teu únic pensament és transmetre tot això, tota aquesta allau d'emocions, tot aquest esforç. 

Capítol 7: El retorn a casa.

 Després d'una llarga temporada, ja és l'hora. L'hora de tornar a casa, l'hora d'explicar l'experiència. L'hora de rebre aquella abraçada que tant desitges. Perquè sense aquesta abraçada, pujar muntanyes no val pena. Un somni fet realitat. Ara toca seguir vivint, encara queden moltes muntanyes al món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada