Segueix-nos:

Gorro Frigi, Montserrat.


Avui diumenge, recuperats de les agulletes del divendres al Pedraforca i amb més ganes de passar fred ens n'hem anat amb el Raimon a Montserrat.

Al final ens ha tocat anar-hi ell i jo sols de manera que hem escollit una via sense massa pretensions on el major maldecap fos sobreviure al fred i on ell pogués gaudir de la seva primera ascensió tot descobrint l'encant de pujar metres. I crec que ens n'hem sortit del tot i ha tastat el què tant li agrada als seus amics escaladors.
De bon matí Montserrat era avui un paisatge gairebé desconegut; el termòmetre no s'atrevia a pujar dels zero graus, el volum de turistes era tan sols anecdòtic i hi havia neu i gel per tot arreu. La pujada escales amunt se'ns fa més amena que de costum doncs la majoria d'esgraons estan coberts d'una amenaçadora capa de gel i el paisatge és ben romàntic, però seguim decidits cap al nostre objectiu.
Més aviat tard arribem a la curiosa edificació on comença la nostra via. Allà ens vestim i li dono les primeres instruccions al meu company que de seguida s'ha sentit còmode amb el trastejar de material i no he hagut de patir massa per ell. La via, fàcil i ben equipada, no té res a destacar i la salsa li hem hagut de posar nosaltres a l'alçada del tercer llarg on, un cop superat un pas de flanqueig una mica aeri, he perdut el rastre dels parabolts blaus. N'he vist un que brillava un bon tros més amunt i he fet una senyora excursió fins arribar-hi, evidentment sense dificultats, i des d'allà he pogut tornar a la via.

Des de la següent reunió sento que el Raimon renega, alguna cosa no va bé. Resulta que, per culpa del fred, no podia obrir el mosquetó del Grigri i, per assegurar-me de que soluciona l'entrebanc amb èxit, decideixo fixar la corda i baixar a donar-li un cop de mà. Ens en sortim bé però el Grigri, a hores d'ara, encara segueix atrapat pel mosquetó a l'arnès.
Seguim cap amunt amb Reversos i sense res més interessant ens plantem a esmorzar darrera la creu del cim del Frigi. Recollim i li demostro al meu incrèdul company que sí que es pot baixar caminant des d'allà dalt! De baixada donem la volta pel camí per evitar les escales glaçades però ningú ens salva d'alguna relliscada amb culada inclosa abans d'arribar morts de fred al cotxe.
Montserrat - Gorres

Montserrat sota zero

Gorro Frigi, Montserrat.


Avui diumenge, recuperats de les agulletes del divendres al Pedraforca i amb més ganes de passar fred ens n'hem anat amb el Raimon a Montserrat.

Al final ens ha tocat anar-hi ell i jo sols de manera que hem escollit una via sense massa pretensions on el major maldecap fos sobreviure al fred i on ell pogués gaudir de la seva primera ascensió tot descobrint l'encant de pujar metres. I crec que ens n'hem sortit del tot i ha tastat el què tant li agrada als seus amics escaladors.
De bon matí Montserrat era avui un paisatge gairebé desconegut; el termòmetre no s'atrevia a pujar dels zero graus, el volum de turistes era tan sols anecdòtic i hi havia neu i gel per tot arreu. La pujada escales amunt se'ns fa més amena que de costum doncs la majoria d'esgraons estan coberts d'una amenaçadora capa de gel i el paisatge és ben romàntic, però seguim decidits cap al nostre objectiu.
Més aviat tard arribem a la curiosa edificació on comença la nostra via. Allà ens vestim i li dono les primeres instruccions al meu company que de seguida s'ha sentit còmode amb el trastejar de material i no he hagut de patir massa per ell. La via, fàcil i ben equipada, no té res a destacar i la salsa li hem hagut de posar nosaltres a l'alçada del tercer llarg on, un cop superat un pas de flanqueig una mica aeri, he perdut el rastre dels parabolts blaus. N'he vist un que brillava un bon tros més amunt i he fet una senyora excursió fins arribar-hi, evidentment sense dificultats, i des d'allà he pogut tornar a la via.

Des de la següent reunió sento que el Raimon renega, alguna cosa no va bé. Resulta que, per culpa del fred, no podia obrir el mosquetó del Grigri i, per assegurar-me de que soluciona l'entrebanc amb èxit, decideixo fixar la corda i baixar a donar-li un cop de mà. Ens en sortim bé però el Grigri, a hores d'ara, encara segueix atrapat pel mosquetó a l'arnès.
Seguim cap amunt amb Reversos i sense res més interessant ens plantem a esmorzar darrera la creu del cim del Frigi. Recollim i li demostro al meu incrèdul company que sí que es pot baixar caminant des d'allà dalt! De baixada donem la volta pel camí per evitar les escales glaçades però ningú ens salva d'alguna relliscada amb culada inclosa abans d'arribar morts de fred al cotxe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada