Segueix-nos:

Aquestes setmanes, degut a la pluja, hem anat trampejant com hem pogut. Hem fet esportiva, buscant el sol, i alimentant la mandra que dúiem dins.

La setmana passada vam fer esportiva dos dies a St. Llorenç, un al Diafragma i l'altre a la Sardineta de Dalt i un altre dia a la Desdentegada a Montserrat. Com passes d'inflar-te els braços en un 6a+, de suar com un porc en un 6b+ i de no passar del segon bolt d'un 6c... a fer 6a fent malabars, 6b+ passejant i 6c+ xiulant? Senzilla resposta: St. Llorenç és difícil... i de moment, les zones que em visitat de Montserrat sud no.  Crec recordar que fa quinze dies vam anar a la Taca Blanca, a fer esportiva també.



Jo fa sis mesos que arrossego la lesió de l'espatlla i ara començo a poder escalar seriosament, però estic força per sota, mentalment, que en el passat. Suposo que anirà millorant a base d'escalar, això i altres deliris que ocupen el meu cap. Tot és voluntat això. L'Aleix està més en forma que mai (oi?). Comença a escalar com aquell dia que ja ni recordo, a la "Copa, cafè i puro", pujant metres i més metres, sense vacil·lació.

Ahir dimecres vam anar a la Placa de la Pluja a entrenar, a Montserrat. A entrenar? Sí. Les vies que hi ha no són difícils, el grau és difícil gens, i hem decidit anar-les a intentar totes a vista. De moment en duem la meitat i totes a vista. Jo escalo com un ànec estressat, l'Aleix puja amb traça i perícia. A més... un dels 6a potser el repeteixo. Al acabar el dia... estrenem el seu nou regal d'aniversari.



Rodatge 2

Aquestes setmanes, degut a la pluja, hem anat trampejant com hem pogut. Hem fet esportiva, buscant el sol, i alimentant la mandra que dúiem dins.

La setmana passada vam fer esportiva dos dies a St. Llorenç, un al Diafragma i l'altre a la Sardineta de Dalt i un altre dia a la Desdentegada a Montserrat. Com passes d'inflar-te els braços en un 6a+, de suar com un porc en un 6b+ i de no passar del segon bolt d'un 6c... a fer 6a fent malabars, 6b+ passejant i 6c+ xiulant? Senzilla resposta: St. Llorenç és difícil... i de moment, les zones que em visitat de Montserrat sud no.  Crec recordar que fa quinze dies vam anar a la Taca Blanca, a fer esportiva també.



Jo fa sis mesos que arrossego la lesió de l'espatlla i ara començo a poder escalar seriosament, però estic força per sota, mentalment, que en el passat. Suposo que anirà millorant a base d'escalar, això i altres deliris que ocupen el meu cap. Tot és voluntat això. L'Aleix està més en forma que mai (oi?). Comença a escalar com aquell dia que ja ni recordo, a la "Copa, cafè i puro", pujant metres i més metres, sense vacil·lació.

Ahir dimecres vam anar a la Placa de la Pluja a entrenar, a Montserrat. A entrenar? Sí. Les vies que hi ha no són difícils, el grau és difícil gens, i hem decidit anar-les a intentar totes a vista. De moment en duem la meitat i totes a vista. Jo escalo com un ànec estressat, l'Aleix puja amb traça i perícia. A més... un dels 6a potser el repeteixo. Al acabar el dia... estrenem el seu nou regal d'aniversari.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada