Segueix-nos:

Escalada esportiva


De moment l'Arnau encara no pot escalar i en Miquel fa més mala cara que ahir i sense cap especial motivació ens n'anem a Aigüespasses.

Només arribar-hi l'Arnau explora el sector de l'esquerra i li brillen els ulls al veure-hi fissures per tot arreu i un 7a de placa llisa, però no Arnau, avui encara no pots escalar.
Obligo a començar al Miquel i obre un V+ de fissura abans de dinar. Després del pa amb fuet decideixo muntar la via de les xapes taronges, un 6a+ clàssic del sector, com a mínim per nosaltres. No l'encadeno però em refresca la memòria perquè ens agrada aquesta via i el Miquel s'ho ensuma i la fa a vista darrera meu, cosa que li alegra la cara de malalt que feia!

Després de tot això i sense massa decisió per escalar l'Arnau m'anima a fer una fissura enorme que es veu al sector de l'esquerra. És un 6a+, com l'anterior, però com que no tenim ni idea d'escalar en fissura em costa bastant més. Poc a poc vaig fent fins dalt de tot i tot i deixar-me els braços plens de rascades em queda la satisfacció d'haver provat això d'escalar en fissura.

Aigüespasses (Vacances 2)

Escalada esportiva


De moment l'Arnau encara no pot escalar i en Miquel fa més mala cara que ahir i sense cap especial motivació ens n'anem a Aigüespasses.

Només arribar-hi l'Arnau explora el sector de l'esquerra i li brillen els ulls al veure-hi fissures per tot arreu i un 7a de placa llisa, però no Arnau, avui encara no pots escalar.
Obligo a començar al Miquel i obre un V+ de fissura abans de dinar. Després del pa amb fuet decideixo muntar la via de les xapes taronges, un 6a+ clàssic del sector, com a mínim per nosaltres. No l'encadeno però em refresca la memòria perquè ens agrada aquesta via i el Miquel s'ho ensuma i la fa a vista darrera meu, cosa que li alegra la cara de malalt que feia!

Després de tot això i sense massa decisió per escalar l'Arnau m'anima a fer una fissura enorme que es veu al sector de l'esquerra. És un 6a+, com l'anterior, però com que no tenim ni idea d'escalar en fissura em costa bastant més. Poc a poc vaig fent fins dalt de tot i tot i deixar-me els braços plens de rascades em queda la satisfacció d'haver provat això d'escalar en fissura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada