Segueix-nos:

Retorno Mágico, IV+ (120m)

Pic Martell, Garraf.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Divendres, arriba el cap de setmana. Per començar en bon peu decidim anar al Pic Martell a fer alguna via. La setmana anterior vam aconseguir portar en Gerard a fer la seva primera via llarga; la que faltava a St. Llorenç del Munt.

Els dos personatges em passen a buscar per la facultat, no sense el retard habitual, just quan acabo les classes. La nit abans vam decidir anar a fer alguna via poc equipada i de grau molt assequible, per posar uns quants ferros i entrenar una mica la percepció del perill instintiu. La via escollida està completament desequipada, tret d'algun buril vell i rovellat en alguna de les reunions, reforçables amb ponts de roca, i algun espit casolà.


Començo obrint jo. Poso un parell de friends, un tascó, tres ponts de roca, una sabina... Els primers metres penso constantment on deu ser el parabolt daurat de 8 mm, però de seguida m'hi acostumo, el grau tècnic és força baix. Arribo a la primera reunió; dos burils rovellats que reforço amb un generós pont de roca.


El segon llarg també el faig jo. Aquest és una mica més selvàtic, el típic llarg ple de típica vegetació mediterrània. Soluciono la falta d'ancoratges d'expansió a base de formoses sabines. En un tres i no res em planto a la segona reunió; un espit casolà i un gran pont de roca d'on hi penja una rovellada cadena que prefereixo no utilitzar.


El tercer llarg l'obre l'Aleix. Estic molt animat, la meva primera reunió en companyia d'algú altre, així no m'avorreixo assegurant l'Aleix! L'obre amb força traça fins a plantar-se a la tercera reunió; dos espits casolans i una tètrica munió de burils vells, que evidentment ni toca.


L'últim llarg... L'obre l'Aleix. Tot comença perfecte fins que... Ha perdut el fil de la via i fa una reunió improvisada, una gran reunió, a tres fermes sabines. Jo i en Gerard pugem ràpid. Decidim, després d'una exhaustiva observació, que no som sobre l'itinerari marcat. Acabo jo el tros que queda fins al cim camp a través i munto reunió a un immens pont de roca.


Primera via gairebé desequipada del nostre amic Gerard.

Cap de setmana llarg!

Retorno Mágico, IV+ (120m)

Pic Martell, Garraf.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Divendres, arriba el cap de setmana. Per començar en bon peu decidim anar al Pic Martell a fer alguna via. La setmana anterior vam aconseguir portar en Gerard a fer la seva primera via llarga; la que faltava a St. Llorenç del Munt.

Els dos personatges em passen a buscar per la facultat, no sense el retard habitual, just quan acabo les classes. La nit abans vam decidir anar a fer alguna via poc equipada i de grau molt assequible, per posar uns quants ferros i entrenar una mica la percepció del perill instintiu. La via escollida està completament desequipada, tret d'algun buril vell i rovellat en alguna de les reunions, reforçables amb ponts de roca, i algun espit casolà.


Començo obrint jo. Poso un parell de friends, un tascó, tres ponts de roca, una sabina... Els primers metres penso constantment on deu ser el parabolt daurat de 8 mm, però de seguida m'hi acostumo, el grau tècnic és força baix. Arribo a la primera reunió; dos burils rovellats que reforço amb un generós pont de roca.


El segon llarg també el faig jo. Aquest és una mica més selvàtic, el típic llarg ple de típica vegetació mediterrània. Soluciono la falta d'ancoratges d'expansió a base de formoses sabines. En un tres i no res em planto a la segona reunió; un espit casolà i un gran pont de roca d'on hi penja una rovellada cadena que prefereixo no utilitzar.


El tercer llarg l'obre l'Aleix. Estic molt animat, la meva primera reunió en companyia d'algú altre, així no m'avorreixo assegurant l'Aleix! L'obre amb força traça fins a plantar-se a la tercera reunió; dos espits casolans i una tètrica munió de burils vells, que evidentment ni toca.


L'últim llarg... L'obre l'Aleix. Tot comença perfecte fins que... Ha perdut el fil de la via i fa una reunió improvisada, una gran reunió, a tres fermes sabines. Jo i en Gerard pugem ràpid. Decidim, després d'una exhaustiva observació, que no som sobre l'itinerari marcat. Acabo jo el tros que queda fins al cim camp a través i munto reunió a un immens pont de roca.


Primera via gairebé desequipada del nostre amic Gerard.

1 comentari:

  1. Buah...com us trobaré a faltar!!
    Espereume que vinc...!!
    Gerard.

    ResponElimina