per Clemàstecs
Coma d'Amitges
Amitges, Aigüestortes.
Com de costum les onze. Aquesta hora ens disposàvem a iniciar l'ascens, al conegut, refugi lliure d'Amitges des de la vila d'Espot. Sac, fogonet, menjar, roba d'abric, els esquís i les botes, tot carregat a l'esquena. Uns quants quilos de més que les nostres cames haurien de suportar fins arribar ben bé a l'estany de Sant Maurici.
Cinc minuts després d'arribar al llac, la poca neu que el sol no havia desfet, ens permetia descarregar les botes, posar les pells als esquís i començar el que tanta estona portàvem en ment, provar per primera vegada, això que anomenen pells de foca.Unes quantes estones després arribàvem al refugi. En aquell preciós instant algú ens va trencar aquella pau interior que produïa el silenci absolut d'un divendres al migdia allà dalt. El refugi estava obert, i el refugi lliure tancant, evidentment hauríem de pagar. Tot i això encara vam sopar de franc, els senyor guarda del refugi ens va convidar a una truita de patates ben bona.
L'endemà pujada al primer lloc que ens va atreure, una paleta on s'hi accedia per una ample cresta des de darrera el refugi, baixada bastant bona, travessa d'un llac, equivocar-se de camí i retorn al refugi per començar el viatge de tornada. El retorn fins al Sant Maurici el faríem esquiant sobre neu-crosta tipus ciment a causa de la multitud de gent que hi puja el cap de setmana. A partir del llac altre vegada els 200 quilos a l'esquena i cap avall, fins al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada