Diumenge de Falconera

per Clemàstecs 5 de juny 2008

Via estenalles Ae/V+ (95 m)

Paret de la Falconera, St. Llorenç del Munt.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Encara no m'he acostumat a caminar de bon matí amb les lleganyes als ulls i carregat amb un bon tros de tot el material cap a casa l'Aleix. El dia no acompanyava; el cel estava cobert per una espessa capa de núvols, però feia masses caps de setmana que plovia i les ganes pressionaven.

La ruta escollida era la via estenalles. Una via de quatre llargs, a la Falconera, passat el coll d'Estenalles de Sant Llorenç del Munt. Ja havíem escalat un parell o tres de vegades la via la que faltava, una mica més cap a la dreta, amb una roca força bona i una dificultat accessible.

Feia una mica de fresqueta i el vent que bufava l'agreujava, però el dia s'aguantava. La pluja dels últims dies havia fet afecte a l'entorn. El camí de baixada cap a peu de via estava més atapeït de vegetació local que de costum.

El primer llarg era un Ae equipat amb espits, però en un parell de passos hi havia un taco vermell de fusta i un clau rovellat per superar-los. El nostre primer Ae de primers. Nosaltres portàvem un parell d'estreps; un d'artesania pròpia i un d'adquirit en una botiga de muntanya a la qual no farem publicitat. L'ascens amb un sol estrep va ser un pèl lent. Jo recordava que l'Ae de la Punsola-Reniu, al Cavall Bernat de Montserrat, que vam fer sense estreps, tibant de braços, era més senzill. Però després de tot l'hivern i del malaurat accident potser era cosa de coco. Tot i així la cosa posseïa el seu encant, suposo que té la seva truquística com tot.


Reunió muntada; el torn del senyor Aleix. El noi les va passar putes amb l'estrep de fabricació pròpia, fins l'arribada del segon estrep. Abans que aquest restés a les seves mans, el valent va sobrepassar el rusc d'abelles assentat en una gran fissura, amb força traça i amb uns mitjans precaris. El vent em porta els seus renecs, dirigits a tal modalitat d'escalada.

Ja som tots a la primera reunió. El fred era considerable i el jersei que portava ja no era suficient i per casualitats de la vida, el tap de cera del company va passar factura amb un lleuger mereix que un cop a baix va derivar en un lleuger color groguenc a la seva pell. A més a més, poc després de plegar les cordes es va fotre a ploure. Una retirada a temps.