El príncep de les maduixes

Xelo-Bam, V+/Ae (475 m)

Cara nord de la Roca Narieda.

-Fa molt de temps que no fèiem una bestiesa d'aquestes.

Després d'un cap de setmana a Begur els tres senyors de vacances i en Pussy ens escapem a Solsona a escalar, fer el gos i, sobretot, a menjar els senyors tiberis!


Dia 1: El primer dia, per entrar una mica en contacte amb la comarca, ens n'anem a fer esportiva al primer sector no-conglomerat que trobem a la guia. Ens costa trobar-ho però ens en sortim i hi provem un parell de vies; un 6a de trencar espatlles i un 6b+ (sobre el paper...) on l'Arnau cau però el miquel i jo ens hi pixem!

Dia 2: Avui volem fer via llarga i fugim del Solsonès per acostar-nos a les moles de Sant Honorat amb la intenció de fer la via Núria. De camí cap allà passem per sota d'un Neandertal i passem un parell d'hores ben bones perduts pel bosc buscant el peu de via.



Un cop allà l'Arnau ja no té ganes d'escalar, alguna cosa s'ensuma, així que enfilo jo a buscar les primeres assegurances, per terreny trencat, posant un friend que després agrairé. Arribo a una primera feixa on comença l'A0, d'uns quatre passos, que supero amb facilitat fins que, al pretendre sortir en lliure m'emporto amb la mà un pedrot i un bon ensurt. Se'ns passen les ganes d'escalar a tots plegats i decidim desgrimpar, desmuntar, recollir i fotre el camp cap a casa.

L'únic consol que ens queda és la caminada pel bosc que hem fet i el saber que no ens cal anar a buscar conglomerat tant lluny de casa.

Dia 3: Avui és dijous i tinc una entrevista que em serveix per escapar-me de cavar el sot per passar una manega fins a l'hort. Quan arribo la feina està pràcticament feta i els mosquits alimentats per tant ens posem mans a la obra i fem una senyora paella!

Acabem de dinar a les sis de la tarda i per rematar el dia ens apropem al castell de Solsona a buscar uns blocs... uns blocs que ens decepcionen bastant, però no passa res per no escalar algun dia, no?

Dia 4: Divendres tornem a tenir set de via llarga i ens n'anem a la cara nord de la Narieda amb d'intenció de fer un parell de vies de tres o quatre llargs, una d'equipada i una per estrenar els ferros.

Decidim començar per la segona, la via Diedre Albal, però no trobem cap pista de l'inici de la via ni del seu traçat, així que canviem de plans i comencem per l'Esperó ja et val, deixant friends i tascons amagats a peu de via.

M'enfilo jo primer per cedir amablement els següents dos llargs a l'Arnau. La primera tirada em costa bastant més del que m'esperava i fins i tot m'enduc un ensurt quedant-me a punt de volar a un pam de la reunió (acabo de veure ara mateix que està cotat de 6a, fins ara tots convençuts de que era un cinc).

A la reunió canviem trastos i se'n va amunt l'Arnau regalant-se amb el llarg de 6b+. El tio tot fi i confiat va fent i el resol sense massa maldecaps. Darrere seu jo m'arrossego de xapa a xapa suant la cansalada i el Miquel em segueix darrera resolent tots els passos.


L'últim llarg se li creua a l'Arnau i com que ens comença a tocar el sol decidim tirar cap avall sense cap intenció de provar-ho ni per part meva ni del Miquel.



Tots suats decidim passar d'escalar més i marxem cap a casa parant a mig camí a fer una banyadeta... això sí que és vida!

Dia 5: Avui ens llevem gossos i no movem el cul fins després de dinar. Amb poques esperances de fer res de profit ho agafem tot (crashpad, corda, tascons, friends... tot!) i ens n'anem a investigar un altre sector de la guia, el Pont del Clop. El lloc ens sorprèn; un totxo enorme al mig d'un congost de conglomerat amb una platgeta al davant.


Vist el panorama el Miquel i jo no podem resistir i ens n'anem de cap a l'aigua (en pilotes òbviament) mentre l'Arnau comença a fer boulder a l'altre costat del roc. Ens hi passem tota la tarda i quan ens cansem d'escalar fem unes pràctiques d'escalada artificial en bloc, una nova modalitat!

A l'hora de marxar volem baixar pel dret, pel riu, però ens queda massa gran. S'hi haurà de tornar.


Dia 6: És l'últim dia i estem tant ganduls com ahir, així que passem tot el matí recollint la casa i a la tarda tornem cap a l'Alt Urgell a fer esportiva a la paret de l'obaga negra, un racó que ja havíem visitat amb el Miquel i on vàrem encadenar un parell de vies. Prometem a l'Arnau que és un lloc guapo i que les vies es deixen fer, així que el noi es penja de lo més difícil que troba... i, tot i el cansament acumulat, se'n surt. S'hi haurà de tornar quan estem més frescos, perquè jo després no me'n vaig sortir amb un 6a...

L'aproximació és una mica perdedora i enfilem amunt, intuint el camí que no trobem, i tenint com a punt de referència la Roca Narieda i el punt d'inici de l'itinerari. Un cop a peu de via fem un últim repàs. Cordinos, un joc de tascons (que no farem servir), unes quantes cintes, uns quants friends, les cassoletes, mosquetons de seguretat, etc...



Avui comença l'Aleix. La ruta és clara i fins i tot hi ha més ponts de roca posats que els que ens imaginàvem. Això facilita les coses en el sentit de seguir l'itinerari plasmat a la ressenya, però abans de lligar el nostre físic a les bagues habitants de d'intempèrie, hem de valorar si és millor posar alguna cosa nova o no.


Ara venen un parell de cinquens d'adherència que no ens agraden massa i que a més, queden a l'ombra. Per sortir de l'ombra la via aprofita una gran llastra-fisura i aquí torna a canviar d'estil. Només queden un parell de llargs per l'esperadíssim sisè, que fem a gran velocitat!