Calcari de secà

per Clemàstecs 31 d’oct. 2021

Montsiciana, 6a (160m)

Paret dels sostres, Àger.

Blues del gamarús, 6a (80m)

Agulla de l'embut, Àger.

El tercer hombre, 6a+/Ae (270m)

Cap del ras, Àger.

És dilluns, dia laborable. El confinament de caps de setmana ja ho té això. "No em deixeu escalar els caps de setmana? Doncs cap problema, escalo els dilluns". Tercera escapada en dia feiner d'aquest mes. De fet, l'única cosa que provoca tanta restricció és fer involucionar el nostre "fanatisme" cap als inicis, quan el que importava no era el què, ni el com, ni el quan, sinó tan sols ser-hi. Tardes al Prohibitivo, recuperant aquella poca força esportiva que havíem tingut temps enrere. Redescobrint la Mola i els seus racons, com quan començàvem. Escapant-nos sense manies cap a la roca sota qualsevol excusa possible.

El primer dia de secà, dilluns, ens plantem a la paret dels sostres i fem la Montsiciana. A destacar el tercer llarg i quart llarg; adherència grisa-calcaria. El tercer és una rampa amb passos sense mans on entre bolt i bolt no s'hi val a badar. Recomanable fer de segon si només sabem escalar coses on hi hagi "bones" mans. El quart, una placa fina fina i espectacular amb passets precisos de presa petita. 

 

Com que no hem escalat prou (de rampes sí per això), de camí cap al cotxe, ens aturem a fer una altra via a la Paret de l'embut. Al llibre de referència tenen moltes estrelles aquestes vies i això que són curtetes. Primer llarg de grades sense pena ni glòria. Queden dos llargs i de moment tampoc n'hi ha per tant. El segon tram comença fort, déu ni do quin V+. Sense descans fins a un sostre i seguit d'un flanqueig a la dreta fina  ala reunió, i tot això recollint totes les estrelles de la via en un sol llarg. L'últim un tràmit fàcil, però prou bo per acabar.

 

Al cap de no gaires dies hi tornem. Aquesta vegada anem cap a la Tercer hombre, acompanyats. Via que no deixa descansar en cap moment. Entrem fent un metres fàcils sota el que ja s'intueix que costarà. Dues panxetes de fer força amb assegurances properes i en bon estat, però antigues. Placa fissura per continuar fins a terreny més ajagut i un últim tram per no badar, rematant-ho amb una petita selva fins a la feixa. Després d'algun petit incident sense conseqüències, a la feixa, m'equivoco i surto per la Redrum, cosa que més amunt, la veritat, és que agrairem veient l'Ae que ens tocava. Fi de festa pel pas clàssic de bavaresa de 6a talladora de la via més famosa d'Àger(?).

Bona setmana abans de tornar a fer un intensiu de conglomerat esportiu al costat de casa!