Graons sikats

per Clemàstecs 1 de set. 2020

Malalts de roca, V+ (135 m)

Coll Roig, Montgrony.

Sortim de l'aparcament amb el Roger direcció la paret. En tenim ganes, fa molts mesos que no escalem. Les últimes setmanes que hem hagut d'escalar molt a prop de casa ens han fet redescobrir llocs, adonar-nos-en de la sort de tenir pedrots a cada quilòmetre quadrat i a valorar coses que per tenir a mà les menystenim. Però les ganes d'anar més lluny no marxen.

 

 

Com que el Roger encara fa més temps que no escala que la resta, hem triat una via retroequipada que a priori sembla fàcil i assegurada per no patir gens ni mica. El camí no té pèrdua, està molt fressat. Dubtem una mica amb l'inici del peu de via, ja que no duem massa informació al respecte, però tampoc té pèrdua.

 

 

Començo jo. És un festival de cantells boníssims. L'un rere l'altre, sense descans. L'única pega del primer llarg és un escurçó que viu justament al forat més bo d'on agafar-se. Continua el Roger sense cap dificultat, seguint la tònica cantelluda. Arribant al final canvia de via, però retorna al bon camí fent el Tarzan des d'unes sabines. Aquí s'ha de fer un canvi de reunió, cap a l'esperada placa de canalons.

 

Ho haig de dir. He triat aquesta via perquè em feia gràcia fer aquest tros. La morfologia de la roca és espectacular. La meva escalada resulta forçada, però no per això deixa de ser divertit. Quan s'acaba aquesta festa, comença altre cop el festival de cantells boníssims fins a la reunió. Continua el Roger per un diedre amb un passet curiós i arribem a la feixa de baixada, tot i que encara queda un llarg. 

 

Com que ens fa mandra rapelar, l'últim tram el fem en mode escalada esportiva i ens despengem. Una altra cordada que puja a darrera nostre farà el mateix. Tram amb el pas més dur de la via just a escassos metres del final. Si volem rapelar tenim una reunió especial per fer-ho una mica més enllà. El descens tampoc té pèrdua.

 

 

Via plaent, cómode, divertida i ràpida amb una quantitat exagerada de cantells bonissims.