per Aleix
Sendero Límite, 6a+ (200m)
Forronias, Panticosa.
Fi de festa estival a una paret o ni se us acudeixi posar-vos-hi en ple agost, per molt que el Mauri amenaci de pluja o que hi veieu gent escalant darrera vostre. És un forn.
Fem la fàcil i cosida, tot i que a mi em tirava la del costat, per què aquell dia no estaven els ànims com per tirar coets. Suposo que això deixa marge a tornar a aquest trosset de paret un dia o altre.
A mitja via en cau un; ha vist un bosquet a l'ombra que el sedueix amb l'idea de sortir d'allà i anar a sucar els peus al riu. Llàstima perquè just aquí la roca canvia, passa una mica més d'aire i l'escalada es torna plaent.
Més amunt cau l'altre; tossut com una mula, s'ha aferrat amb les dues mans a un pedrot ballarí mida pa de quilo, sort que li havia dit que d'allà no s'hi agafés! Entre lo inesperat del moment i lo a prop que té l'expansió tot queda en un fart de riure.
I al final caiem tots; fi de festa agredolç, cervesa i cap a casa que pel que sembla les vacances s'acabaran aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada