Segueix-nos:

Dos tontos muy tontos, 6a+ (160 m)

Cap del Ras, Àger.


Aquesta setmana canviem de paret i ens n'anem més a l'esquerra. Si fa set dies flotàvem posant un spring-loaded camming device aquí i un altre allà, avui només xaparem cintes. A tort i a dret! Tot i que algun capritx ens permetrem entre tanta seguretat.


Vint-i-quatre hores abans jo estava absort, esbufegant de valent per Montserrat, sense saber que em passaria factura. Ara estic baixant, esbufegant de valent pel Montsec, perquè a tocar del peu de via m'he adonat que he deixat els peus de gat al cotxe. Aquest vici obscur que tinc a vegades se me'n va de les mans.


Quan arribo ja estan preparats i comencen a escalar. Jo ja estic esclat i no he grimpat ni un metre. Mentre el Miquel passeja pel primer llarg superant un parell de panxes, l'Aleix se'm rifa i m'adjudica el llarg de flanqueig. Quina mandra que em fa, els flanquejos no m'agraden.


L'escalada del següent tram, l'enceta l'Aleix. Amb humilitat davant de la incertesa, col·loca la primera assegurança flotant del llarg, per seguir ja molt més serè entre diedres, bavareses i grans cantells. Per rematar-ho, col·loca una segona assegurança flotant per gaudi seu.


Ja hi som. El llarg de flanqueig. Miro darrere a veure si venen núvols de tempesta, però no, no me n'escapo. Veig una línia prou bona pels peus. Ara bé, de mans no en veig. Començo amb temor, però la brillantor de les expansions m'anima. Sense adonar-me'n arribo a la reunió. No n'hi havia per tant i resulta ser un llarg de primera! Això sí, de mans poques als trams complicats.


El següent llarg, una bavaresa feta expressament per ser escalada, l'encara el Miquel. Comença amb suavitat, però quan ha passat la corda per dues cintes, inicia un atac ferotge agafant-se de tots els cantells que troba, a discreció. Munta reunió sobre una sabina, sota un sostre.


Ara és el torn de l'Aleix altre cop. Surt sense mirar-nos i preparant els bíceps pel tros més atlètic, que no difícil, de la via. Un sostre de grans bústies, curt intens i molt assegurat. Gestiona la gravetat amb excel·lència i surt veloç cap a la verticalitat. Jo i el Miquel respirem més tranquils. Les crostes on ha posat els peus uns instants abans ens han fet patir una mica.


I comença la gresca! Últims metres de la via. Surto i progresso adequadament, fins que em rellisca un peu. L'última expansió està bastant avall. M'ennuego amb el batec del meu cor i la meva ànima vola fins ben bé a la reunió, amb els meus companys, a fer una mica de xerinola. Per sort, el meu cos roman a la paret. No em quedo tranquil fins que poso alguna cosa fissura endins, i tot i així, em tremolen les cames fins a la reunió.


Resseguint la feixa ens plantem al camí de baixada. Només cal no perdre'l fins al cotxe. Aquesta tarda el cel és ple de parapents i d'ocellots del Montsec. De tornada l'Aleix ens recorda que ha fet trenta quilòmetres amb la reserva encesa... tindrem prou combustible per arribar a la benzinera?


Ressenya:


Montsec d'Ares

Avall que fa baixada

Dos tontos muy tontos, 6a+ (160 m)

Cap del Ras, Àger.


Aquesta setmana canviem de paret i ens n'anem més a l'esquerra. Si fa set dies flotàvem posant un spring-loaded camming device aquí i un altre allà, avui només xaparem cintes. A tort i a dret! Tot i que algun capritx ens permetrem entre tanta seguretat.


Vint-i-quatre hores abans jo estava absort, esbufegant de valent per Montserrat, sense saber que em passaria factura. Ara estic baixant, esbufegant de valent pel Montsec, perquè a tocar del peu de via m'he adonat que he deixat els peus de gat al cotxe. Aquest vici obscur que tinc a vegades se me'n va de les mans.


Quan arribo ja estan preparats i comencen a escalar. Jo ja estic esclat i no he grimpat ni un metre. Mentre el Miquel passeja pel primer llarg superant un parell de panxes, l'Aleix se'm rifa i m'adjudica el llarg de flanqueig. Quina mandra que em fa, els flanquejos no m'agraden.


L'escalada del següent tram, l'enceta l'Aleix. Amb humilitat davant de la incertesa, col·loca la primera assegurança flotant del llarg, per seguir ja molt més serè entre diedres, bavareses i grans cantells. Per rematar-ho, col·loca una segona assegurança flotant per gaudi seu.


Ja hi som. El llarg de flanqueig. Miro darrere a veure si venen núvols de tempesta, però no, no me n'escapo. Veig una línia prou bona pels peus. Ara bé, de mans no en veig. Començo amb temor, però la brillantor de les expansions m'anima. Sense adonar-me'n arribo a la reunió. No n'hi havia per tant i resulta ser un llarg de primera! Això sí, de mans poques als trams complicats.


El següent llarg, una bavaresa feta expressament per ser escalada, l'encara el Miquel. Comença amb suavitat, però quan ha passat la corda per dues cintes, inicia un atac ferotge agafant-se de tots els cantells que troba, a discreció. Munta reunió sobre una sabina, sota un sostre.


Ara és el torn de l'Aleix altre cop. Surt sense mirar-nos i preparant els bíceps pel tros més atlètic, que no difícil, de la via. Un sostre de grans bústies, curt intens i molt assegurat. Gestiona la gravetat amb excel·lència i surt veloç cap a la verticalitat. Jo i el Miquel respirem més tranquils. Les crostes on ha posat els peus uns instants abans ens han fet patir una mica.


I comença la gresca! Últims metres de la via. Surto i progresso adequadament, fins que em rellisca un peu. L'última expansió està bastant avall. M'ennuego amb el batec del meu cor i la meva ànima vola fins ben bé a la reunió, amb els meus companys, a fer una mica de xerinola. Per sort, el meu cos roman a la paret. No em quedo tranquil fins que poso alguna cosa fissura endins, i tot i així, em tremolen les cames fins a la reunió.


Resseguint la feixa ens plantem al camí de baixada. Només cal no perdre'l fins al cotxe. Aquesta tarda el cel és ple de parapents i d'ocellots del Montsec. De tornada l'Aleix ens recorda que ha fet trenta quilòmetres amb la reserva encesa... tindrem prou combustible per arribar a la benzinera?


Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada