Segueix-nos:

Adéu Espanya, V (100m)

Paret del Devessó, Malanyeu.

Farigola indòmita, 6a (140m)

Paret del Devessó, Malanyeu.
L’any passat el vam acabar amb una doble visita a Malanyeu amb un parell d’escalades per a tots els gustos. La primera visita, el dia 24, ens agafa desprevinguts i ens morim de fred al cotxe esperant que toqui el sol a la paret per després morir-nos de calor escalant al Sol. Un plaer de dia, de via i de temperatura; al Sol màniga curta mentre a l’ombra les temperatures no pugen de zero i basses i bassals romanen congelats tot el dia.

La primera via, un love-climbing en tota regla, ens permet agafar-li la mida a la peculiar roca d’aquesta cresta de drac blanc summergit en un bosc salvatge, sempre sota l’atent mirada del Pedraforca. Llàstima que quan li tens la mida presa, després de l’espectacular tercer llarg, la paret ja s’acaba... Tot i això, només per poder resseguir la cresta i baixar caminant per aquests paratges ja paga la pena.


Passats els nadals i la visita al Canigó no em veig en cor de tornar-me a posar en trifulgues alpinístiques així que tornem a buscar plaer assequible, però aquesta vegada busquem alguna via que ens requereixi una mica més de força, de cap i que em faci posar algun trasto que fa dies que no en poso.

Trobem el que volem en la que serà la millor via que he fet per aquí. Un llarg i mig d’anar posant cosetes, tot i que quan hi ha parabolts no cal posar res, ens deixen al bosc. Em cau la llàgrima quan hi he d’entrar, doncs jo seguiria deixant volar l’imaginació per la preciosa placa, però millor no emmerdar-se i seguir la ressenya.


Aquí s’acaba una via i comença la següent. Guardem els ferros i gaudim de valent d’aquest final de festa apoteòsic, m’encanta. Inici fi i tècnic, amb peus delicats i preses petites que de seguida es converteix en el festival que estàvem buscant. Continuïtat, placa i gaudi assegurat fins la reunió, un 10 de llarg!

Tornem a resseguir la cresta, xerrant i assaborint tots els colors i olors del lloc. De ben segur que hi tornarem quan vulguem roca calenta en dies gèlids.

* Per cert, si els de la cordada de la Stoc de Coc llegiu això, tenim unes fotos vostres força xules que si voleu només heu de demanar!

Ressenyes:



Malanyeu

Entre tions i torrons

Adéu Espanya, V (100m)

Paret del Devessó, Malanyeu.

Farigola indòmita, 6a (140m)

Paret del Devessó, Malanyeu.
L’any passat el vam acabar amb una doble visita a Malanyeu amb un parell d’escalades per a tots els gustos. La primera visita, el dia 24, ens agafa desprevinguts i ens morim de fred al cotxe esperant que toqui el sol a la paret per després morir-nos de calor escalant al Sol. Un plaer de dia, de via i de temperatura; al Sol màniga curta mentre a l’ombra les temperatures no pugen de zero i basses i bassals romanen congelats tot el dia.

La primera via, un love-climbing en tota regla, ens permet agafar-li la mida a la peculiar roca d’aquesta cresta de drac blanc summergit en un bosc salvatge, sempre sota l’atent mirada del Pedraforca. Llàstima que quan li tens la mida presa, després de l’espectacular tercer llarg, la paret ja s’acaba... Tot i això, només per poder resseguir la cresta i baixar caminant per aquests paratges ja paga la pena.


Passats els nadals i la visita al Canigó no em veig en cor de tornar-me a posar en trifulgues alpinístiques així que tornem a buscar plaer assequible, però aquesta vegada busquem alguna via que ens requereixi una mica més de força, de cap i que em faci posar algun trasto que fa dies que no en poso.

Trobem el que volem en la que serà la millor via que he fet per aquí. Un llarg i mig d’anar posant cosetes, tot i que quan hi ha parabolts no cal posar res, ens deixen al bosc. Em cau la llàgrima quan hi he d’entrar, doncs jo seguiria deixant volar l’imaginació per la preciosa placa, però millor no emmerdar-se i seguir la ressenya.


Aquí s’acaba una via i comença la següent. Guardem els ferros i gaudim de valent d’aquest final de festa apoteòsic, m’encanta. Inici fi i tècnic, amb peus delicats i preses petites que de seguida es converteix en el festival que estàvem buscant. Continuïtat, placa i gaudi assegurat fins la reunió, un 10 de llarg!

Tornem a resseguir la cresta, xerrant i assaborint tots els colors i olors del lloc. De ben segur que hi tornarem quan vulguem roca calenta en dies gèlids.

* Per cert, si els de la cordada de la Stoc de Coc llegiu això, tenim unes fotos vostres força xules que si voleu només heu de demanar!

Ressenyes:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada