Segueix-nos:

Via del Lluís, V (110m)

Pala Alta, Montroig.
Tornem a creuar el país sota la boira, com cada tardor, per recuperar l'habitual pelegrinatge cap a terres de La Noguera. Comencem de nou visitant el Montroig i rebuscant entre les seves bones vies, alguna de ben equipada.

Les bones intencions no sempre surten com cal i se'ns entrebanca l'esmorzar, així que guardem l'ampolla de cava gran reserva i busquem algun vi sense tanta agulla. La primera copa baixa ràpid però també ens puja al cap. Avui el vi negre també el trobem massa fort.

Vist el nostre estat decidim afegir-li una mica de gasosa a tot plegat, que sinó no ens podrem acabar l'ampolla. Tornem al bar conegut, amb vi de la casa i preus més raonables. També ens costa destapar l'ampolla però el que raja després és digne d'un bon paladar. Degustem sabors i aromes a poc a poc. Tons afruitats que queden un pèl eclipsats per la temperatura, massa calenta, amb la que ens serveixen les copes avui.

Al final acabem fent unes tapes de pernil ibèric i formatge curat al cim, que és al que hem vingut. La plana al fons, la paret a sota i un munt de parets per recórrer davant nostre, a l'horitzó, a tocar dels nostres somnis de gourmet.

Ressenya:


Mont-roig

La tercera copa

Via del Lluís, V (110m)

Pala Alta, Montroig.
Tornem a creuar el país sota la boira, com cada tardor, per recuperar l'habitual pelegrinatge cap a terres de La Noguera. Comencem de nou visitant el Montroig i rebuscant entre les seves bones vies, alguna de ben equipada.

Les bones intencions no sempre surten com cal i se'ns entrebanca l'esmorzar, així que guardem l'ampolla de cava gran reserva i busquem algun vi sense tanta agulla. La primera copa baixa ràpid però també ens puja al cap. Avui el vi negre també el trobem massa fort.

Vist el nostre estat decidim afegir-li una mica de gasosa a tot plegat, que sinó no ens podrem acabar l'ampolla. Tornem al bar conegut, amb vi de la casa i preus més raonables. També ens costa destapar l'ampolla però el que raja després és digne d'un bon paladar. Degustem sabors i aromes a poc a poc. Tons afruitats que queden un pèl eclipsats per la temperatura, massa calenta, amb la que ens serveixen les copes avui.

Al final acabem fent unes tapes de pernil ibèric i formatge curat al cim, que és al que hem vingut. La plana al fons, la paret a sota i un munt de parets per recórrer davant nostre, a l'horitzó, a tocar dels nostres somnis de gourmet.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada