Segueix-nos:

La Tribu, 6b+ (90m)La Codolosa, Montserrat.



Aquest cap de setmana hem menjat mocs tot coneixent un nou racó dels Pirineus on van decidir ajuntar-se un fort vent i un xàfec matiner que va aixafar-nos la jugada. Que hi farem, la muntanya té aquestes coses, però no ens traurà els moments al refugi, l’olor de gas del bestiar mort o la porta de la nevera oberta a mig camí...

Total, que després del cap de setmana remullat toca fer alguna cosa per salvar la consciència, però només tenim la tarda i no volem caminar gaire. Descartem les opcions ombrívoles menys apetitoses i sense saber massa bé com acabem a Collbató.

També sense saber perquè ens posem a La Tribu, no volíem fer tanta força però a part de les altres dues vies que ja hem fet és de les que semblen més atractives, així que en un tres i no res fem l’aproximació i el primer llarg ja amb la paret a l’ombra.

 La clau per arribar a dalt són les tres primeres assegurances del segon llarg, on agafo el relleu de la desesperació de l’Arnau al no poder caçar la primera. El que em costa més és la xapa de sortida del desplom, on no trobo cap cantell des d’on xapar i m’obliga a bloquejar molt. Total, que tot i fer tantes trampes com puc acabo ben inflat!

Almenys la part de dalt de la via ens agrada molt, tant a mi el segon llarg com a l’Arnau l’últim. Un parell de ràpels i cap al cotxe on la policia ens fa fora; resulta que a les nou tanquen i nosaltres tan panxos...

Crec que amb això tanquem la "primavera" perquè demà, si va tot bé, dormirem sota un cel estrellat i tapats fins a les orelles, així que... Bones Vacances!

Ressenya:



Remullats

La Tribu, 6b+ (90m)La Codolosa, Montserrat.



Aquest cap de setmana hem menjat mocs tot coneixent un nou racó dels Pirineus on van decidir ajuntar-se un fort vent i un xàfec matiner que va aixafar-nos la jugada. Que hi farem, la muntanya té aquestes coses, però no ens traurà els moments al refugi, l’olor de gas del bestiar mort o la porta de la nevera oberta a mig camí...

Total, que després del cap de setmana remullat toca fer alguna cosa per salvar la consciència, però només tenim la tarda i no volem caminar gaire. Descartem les opcions ombrívoles menys apetitoses i sense saber massa bé com acabem a Collbató.

També sense saber perquè ens posem a La Tribu, no volíem fer tanta força però a part de les altres dues vies que ja hem fet és de les que semblen més atractives, així que en un tres i no res fem l’aproximació i el primer llarg ja amb la paret a l’ombra.

 La clau per arribar a dalt són les tres primeres assegurances del segon llarg, on agafo el relleu de la desesperació de l’Arnau al no poder caçar la primera. El que em costa més és la xapa de sortida del desplom, on no trobo cap cantell des d’on xapar i m’obliga a bloquejar molt. Total, que tot i fer tantes trampes com puc acabo ben inflat!

Almenys la part de dalt de la via ens agrada molt, tant a mi el segon llarg com a l’Arnau l’últim. Un parell de ràpels i cap al cotxe on la policia ens fa fora; resulta que a les nou tanquen i nosaltres tan panxos...

Crec que amb això tanquem la "primavera" perquè demà, si va tot bé, dormirem sota un cel estrellat i tapats fins a les orelles, així que... Bones Vacances!

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada