Segueix-nos:

Via del Diedre, IV+ (200m)

Tossal del Molar Gran, Vall de Besiberri.

Lluny de la multitud escaladora de Cavallers despertem al refugi lliure amb delicioses vistes cap a l'estany de Besiberri amb el massís de l'Aneto com a teló de fons, això no té preu.
L'Arnau ha passat una mala nit i ens deixa sols al Miquel i a mi que, tot i que bastant tard, decidim pujar cap a la paret. Una feixuga aproximació tartera amunt ens acosta a la via en poc més d'una hora i només arribar ens enduem una sorpresa; enmig d'aquesta vall solitària, lluny de tot i on només hi ha un parell de vies veiem algú que està escalant la via del diedre en solitari i sense cordes, realment impressiona molt.

No les tenim totes doncs és tard i el Miquel no té gaire rodatge en terrenys desequipats però es carrega de ferro i tira cap amunt. El primer llarg és un tercer amb un tram d'uns cinc metres prou verticals que soluciona sense més problemes que la poca confiança amb les assegurances flotants. Sembla que ho hagi fet tota la vida i al cap d'una bona estona ja m'ha muntat reunió allà on millor ha pogut.
Som en un balcó penjat i ara sí que comença el diedre pròpiament dit. Em toca a mi i pujo per la canal que es va posant dreta a poc a poc però s'assegura realment bé. De seguida veig on em tocarà muntar reunió, una petita cova on la canal es converteix en un diedre vertical i perfectament fissurat. Per sorpresa meva veig un clau un parell de metres més amunt i evidentment l'aprofito.
Quan arriba el Miquel toca posar seny. Portem molta estona per fer dos llargs, si seguim amunt ho hauré d'obrir tot jo i les possibilitats d'abandonar la via son complicades. No volem trobar-nos en el merder d'haver d'abandonar un parell de llargs més amunt i baixem des d'aquí. Desgrimpades, ràpels i alguna maniobra de les que no surten als manuals i som a terra sans i estalvis de nou.
Camí del refugi ens anem mirant la paret, sense penedir-nos de la nostra decisió però convençuts de que s'hi haurà de tornar amb una mica més de rodatge, que els tres llargs centrals de la via tenen una bona pinta impressionant, i més havent-hi vist córrer en bavaresa a l'escalador solitari.
Aigüestortes - Besiberris

Encongits (vacances III)

Via del Diedre, IV+ (200m)

Tossal del Molar Gran, Vall de Besiberri.

Lluny de la multitud escaladora de Cavallers despertem al refugi lliure amb delicioses vistes cap a l'estany de Besiberri amb el massís de l'Aneto com a teló de fons, això no té preu.
L'Arnau ha passat una mala nit i ens deixa sols al Miquel i a mi que, tot i que bastant tard, decidim pujar cap a la paret. Una feixuga aproximació tartera amunt ens acosta a la via en poc més d'una hora i només arribar ens enduem una sorpresa; enmig d'aquesta vall solitària, lluny de tot i on només hi ha un parell de vies veiem algú que està escalant la via del diedre en solitari i sense cordes, realment impressiona molt.

No les tenim totes doncs és tard i el Miquel no té gaire rodatge en terrenys desequipats però es carrega de ferro i tira cap amunt. El primer llarg és un tercer amb un tram d'uns cinc metres prou verticals que soluciona sense més problemes que la poca confiança amb les assegurances flotants. Sembla que ho hagi fet tota la vida i al cap d'una bona estona ja m'ha muntat reunió allà on millor ha pogut.
Som en un balcó penjat i ara sí que comença el diedre pròpiament dit. Em toca a mi i pujo per la canal que es va posant dreta a poc a poc però s'assegura realment bé. De seguida veig on em tocarà muntar reunió, una petita cova on la canal es converteix en un diedre vertical i perfectament fissurat. Per sorpresa meva veig un clau un parell de metres més amunt i evidentment l'aprofito.
Quan arriba el Miquel toca posar seny. Portem molta estona per fer dos llargs, si seguim amunt ho hauré d'obrir tot jo i les possibilitats d'abandonar la via son complicades. No volem trobar-nos en el merder d'haver d'abandonar un parell de llargs més amunt i baixem des d'aquí. Desgrimpades, ràpels i alguna maniobra de les que no surten als manuals i som a terra sans i estalvis de nou.
Camí del refugi ens anem mirant la paret, sense penedir-nos de la nostra decisió però convençuts de que s'hi haurà de tornar amb una mica més de rodatge, que els tres llargs centrals de la via tenen una bona pinta impressionant, i més havent-hi vist córrer en bavaresa a l'escalador solitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada