Ràpels

per Clemàstecs 20 d’abr. 2011

Ponts del diàleg, 6b (90 m)

Paret del riu Lacó, Odèn.

Pas d'estrés, 6b+ (200 m)

Paret Bucólica, Oliana.

Cap de setmana de ràpels. Marxem el dissabte ben d'hora al matí, cap a St. Llorenç de Morunys. Volem fer una via, nova, de la Paret del riu Laco. Hem escollit aquesta via perquè no hi ha cap mena d'expansió ni clau, però hi ha molts ponts de roca. A tots ens agrada trobar un bon pont de roca... Segons la ressenya amb tascons i bagues n'hi ha prou, però nosaltres per si de cas agafem el nostre "joc" d'amics.

Sota uns núvols amenaçadors i un vent una mica fred, baixem fins a peu de via, no sense la idea de que es posarà a ploure i haurem de marxar. Comença n'Aleix, va força a poc a poc però és normal. Llaça sabines, ponts de roca i posa l'amic lila al flanqueig, fent reunió en una alzina i a un pont de roca, evitant el lluent bolt de la via Sufi.

A mi em toca el segon llarg de tres, el més difícil amb un tram de 6b, segons la ressenya assegurat amb un pont de roca. Inicio l'escalada... una rampa de calcari "Nariedenc" d'aquells que no m'agraden gens. Vaig fent fins arribar al pont de roca de sota del tram de 6b. Un pont de roca minúscul dubtosament ferm. Hi ha uns tres metres fins al que sembla un magnífic canto amb fissura per posar alguna cosa, on es deu acabar el 6b, i un pont de roca en un mar de grans cantells sis metres més amunt. No tinc valor (per dir-ho d'alguna manera) d'arribar al canto salvador... potser no era gens difícil... però decideixo que per avui ja n'hi ha prou. Quan em penjo del pont de roca se sent un "crec" esglaiador i em torno a agafar fort  a la paret... tot i no haver-se trencat, un tros de pont de roca (minúscul, però no gaire més petit que el pont de roca) es precipita al buit. desgrimpo fins la reunió i marxem.

L'endemà havíem de fer una via que per qüestions de "logística" descartem. Acabem dormint a Coll de Nargó, fent un bivac a la zona d'esportiva. Escalarem altre cop la Paret Bucòlica per una via totalment equipada. L'endemà ens llevem i tardem dues hores en aixecar-nos i esmorzar; si està molt bé al Sol menjant i respirant aire fresc.

Començo jo amb un V- amb els bolts distanciats alegrament, com demana el grau de la via. Arribo a la reunió sense gaires ganes d'escalar més. L'Aleix, fa un 6a vibrant, gaudeix de cada forat, de cada regleta, de cada roma, de cada pinça. Ara bé... s'ha deixat la reunió a baix i ha d'improvisar amb la corda. Ara em toca un 6b que comença amb un pas fàcil desplomat. Faig el tros difícil amb certa rapidesa i ja hi som... no tinc ganes d'escalar. Ho torno a provar un parell de cops més i decidim baixar. Una bona via per no patir gens.

Una altra setmana serà.