Segueix-nos:

Reserva, V+ (115m)

Pic Martell, Garraf.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Després de prohibicions i pluges per fi hem aconseguit fer aquesta via.
A peu de via ens trobem una altra cordada, que des de l'aparcament ja temíem que ens robarien la via, però generosament ens la cedeixen i es posen a la Midi Plan. Aquesta decisió ens permet escalar la via  tranquils i a ells els hi suposa un alleujament quan a mig tercer llarg abandonen després d'una caiguda. Per sort la seva via està bastant més equipada!


La nostra aventura la comença l'Arnau per l'entrada original i arriba a la reunió renegant i amb cara de fàstig. El llarg és bastant anguniós, probablement millor haver-lo fet per la variant d'entrada, però no li deixo dir res, agafo els trastos i tiro cap amunt.

El segon llarg està tot bastant més equipat que l'anterior i només afegiré un parell de friends. Comença per un marcat diedre fins a topar amb un sostre que superem flanquejant cap a l'esquerra, sempre amb bon cantell, fins a una repisa on creia que trobaria la reunió. Des d'allà encara s'ha de flanquejar cap a la dreta, fer un pas amb ambient però amb molt bona presa (que estem al pic Martell!) i acabar de pujar fins la reunió per terreny fàcil i "foradat".

El meu company arriba amb millor cara i encara el tercer llarg amb més il·lusió. Llaça un merlet, un pont de roca i posa un friend abans de trobar el primer parabolt, bastant amagat per cert. Des d'aquí i mirant amunt no es veu cap assegurança fins bastants metres més amunt, al pas final del llarg, on hi arriba posant dos ponts de roca i un parell de tascons. Deu ni do amb el poc equipament del cinc, que acaba superant un desplom fissurat que ja coneixíem de quan vam fer la via del costat.


L'últim llarg, que també coneixem, és un pur tràmit per sortir de la paret; un quatre molt equipat que ens permet acabar la via.

Tarda a l'ombra

Reserva, V+ (115m)

Pic Martell, Garraf.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Després de prohibicions i pluges per fi hem aconseguit fer aquesta via.
A peu de via ens trobem una altra cordada, que des de l'aparcament ja temíem que ens robarien la via, però generosament ens la cedeixen i es posen a la Midi Plan. Aquesta decisió ens permet escalar la via  tranquils i a ells els hi suposa un alleujament quan a mig tercer llarg abandonen després d'una caiguda. Per sort la seva via està bastant més equipada!


La nostra aventura la comença l'Arnau per l'entrada original i arriba a la reunió renegant i amb cara de fàstig. El llarg és bastant anguniós, probablement millor haver-lo fet per la variant d'entrada, però no li deixo dir res, agafo els trastos i tiro cap amunt.

El segon llarg està tot bastant més equipat que l'anterior i només afegiré un parell de friends. Comença per un marcat diedre fins a topar amb un sostre que superem flanquejant cap a l'esquerra, sempre amb bon cantell, fins a una repisa on creia que trobaria la reunió. Des d'allà encara s'ha de flanquejar cap a la dreta, fer un pas amb ambient però amb molt bona presa (que estem al pic Martell!) i acabar de pujar fins la reunió per terreny fàcil i "foradat".

El meu company arriba amb millor cara i encara el tercer llarg amb més il·lusió. Llaça un merlet, un pont de roca i posa un friend abans de trobar el primer parabolt, bastant amagat per cert. Des d'aquí i mirant amunt no es veu cap assegurança fins bastants metres més amunt, al pas final del llarg, on hi arriba posant dos ponts de roca i un parell de tascons. Deu ni do amb el poc equipament del cinc, que acaba superant un desplom fissurat que ja coneixíem de quan vam fer la via del costat.


L'últim llarg, que també coneixem, és un pur tràmit per sortir de la paret; un quatre molt equipat que ens permet acabar la via.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada