Negre mullat (vacances 6)

per Aleix 18 d’ag. 2009

Esportiva a l'estany Negre

Josep Maria Blanc, Aigüestortes

Ens despertem a Espot havent dormit escasses 4 hores. Avui salto el primer del llit i corro cap al jardí a mirar el cel, però tardo uns segons a acostumar la vista a tanta llum; el cel és clar, esperançador i només es veu amenaçat per un mar de núvols a la vall i alguna massa de cotó-fluix enorme enganxada als cims de les muntanyes.

Després d'un senyor esmorzar fem repartiment de motxilles i sortim de casa amb destí a l'estany Negre de Peguera. A l'inici del camí un cartell de fusta ens amenaça afirmant que hi ha unes tres hores fins al refugi... Comencem a suar remuntant un desnivell pràcticament constant, avancem un parell de famílies als pocs metres de començar i tres o quatre més a l'última pujada, per arribar a l'estany, sense gairebé ni aturar-nos, en un parell d'horetes.

Recuperat l'esma traiem el llibre de ressenyes i busquem el sector d'esportiva més proper. Són un conjunt d'enormes blocs de granit que no sobrepassen els deu metres d'alçada, però el lloc és preciós i la roca està zero polida. Escalo un cinc per trencar el gel i comprovo que la caminada d'aproximació ha deixat les nostres cames un pel baldades i que els líquens de la roca ens obligaran a vigilar. Darrera meu el Pau i l'Arnau obren un 6b uns metres més a l'esquerra atrets pel sostre de dalt de tot, on al Pau se li trencarà un bon tros de granit que ens espanta a tots.

Amb una via per cap ja ens donem per satisfets veient com s'ha posat el cel en mitja hora, i baixem a dinar alguna cosa a la vora del llac. En menys de mitja hora ja ho tenim tot recollit i emprenem el camí de baixada, on al cap de cinc minuts ens atrapa la pluja obligant-nos a posar a prova els para-vents i fent-nos arribar al cotxe en tot just una hora.

Ha sigut un dia ràpid, de molt caminar i poc escalar, però ha valgut la pena acabar les vacances xops!