La pluja ja ha arribat (Vacances 3)

per Clemàstecs 16 d’ag. 2009

Portem un dia sense escalar.

En acabar la via de Comiols vam decidir dirigir-nos cap a Benasc. Vam arribar cap a les onze, quarts de dotze de la nit, a la zona d'acampada de Senarta. A conseqüència del cansament, produït per les productives sis hores a la paret, vam anar a dormir tot havent sopat, just quan es va posar a ploure, i ni tan sols ens vam plantejar posar cap tipus de despertador (gran errada).

L'endemà m'aixeco a les onze amb un sol espantós i una bona temperatura. Amb la idea al cap que a la tarda ja aniríem a escalar em dirigeixo al cotxe a buscar una de les cadires plegables que portàvem. M'assec, ben còmode, al costat de la tenda. Ells dormen. No sé exactament l'estona que va passar fins que es van despertar; jo estava embriagat per l'enorme aroma de vegetació humida i les meravelloses vistes que m'oferia tot el meu entorn.

Quan es desperten ens disposem a esmorzar, potser eren les dotze del migdia, tot discutint quin sector d'esportiva habitaríem a la tarda. Però el cel anava perdent brillantor a cada minut que passava, i uns núvols negres amenaçadors es deixaven entreveure, darrera de la muralla de grans muntanyes que ens rodejaven. Punyeta! El que faltava...

Evidentment poca estona després es va posar a ploure fins a mig vespre. Vam passar la tarda del Barrabés al Ribagorça i viceversa (botiga de muntanya de Benasc i l'outlet d'aquest). En arribar a la zona d'acampada el cel a va deixar de precipitar aigua. Vam tenir el temps just per sopar i anar a dormir ben d'hora. Vaig posar el despertador a dos quarts de nou del matí, demà volia aprofitar el sol del principi del dia.

Portem un dia sense escalar. Són les nou del matí, el cel és gris, n'estic fins als...

Portem un dia sense escalar. Són les nou del matí, encara no plou, respiro a fons...