Cap de setmana llarg! (2)

per Aleix 12 de maig 2009

Olga Frontera, V+ (235m)

Serrat del Poll, Alòs de Balaguer.

És Diumenge i una vegada més temptem la sort i creuem mig país per acostar-nos a Artesa de Segre, i des d'allà a Alòs de Balaguer, un paratge amagat davant del Segre desconegut fins ara per nosaltres.

La via escollida és l'Olga Frontera i em decideixo a privar l'Arnau del plaer de començar obrint ell. Així em carrego tots els ferros a l'arnés i començo a tirar amunt. De seguida me n'adono que la via no serà com pensàvem, doncs no es deixa equipar tant fàcilment com la del divendres; ponts de roca cap ni un, els tascons ben guardats i els friends repicant al meu cul, de manera que em limito a fer un parell de sabines sospitoses i a utilitzar les expansions. Amb un tres i no res estic a la primera reunió (IV+, 35m) que munto en un amable relleix sobre tres brillants parabolts.

Torn de l'Arnau, que ja una mica acalorat s'apodera del material i s'enfila cap amunt assegurant-se a un petit arbust, psicològic, per reduïr la distància fins al primer parabolt. Segueix amunt decidit i supera una fisura amb un tascó, un friend, una sabina i un altre friend. Superat aquest tram es posa dret sobre terreny segur i camina fins una alzina on munta una còmode tercera reunió assentat sobre un roc (IV+, 30m).

De la segona reunió sortim caminant buscant la placa característica del tercer llarg, a la que hi arribo enfilant-me per uns metres de terreny descompost que em porten fàcilment fins al primer parabolt. La placa es presenta impecable però ja veig que patiré per arribar d'assegurança a assegurança, i abans d'aventurar-me a anar cap al següent parabolt, faig un parell de sabines, que més amunt passaran a ser un mal de cap per culpa del fregament de cordes i històries d'aquestes que només em passen a mi. El llarg es deixa fer bé però em costa confiar en mi mateix amb les assegurances tant allunyats. Arribo a la reunió gaudint dels bons cantells, molt satisfet, i em dirigeixo a buscar una suposada segona reunió que no trobo i no tinc més remei que quedar-me a la reunió penjada (V, 45m).

Segueixo penjat d'aquella reunió, amb les cames incòmodament adormides, mentre l'Arnau s'enfila amunt per un diedre bastant descompost però que li permet posar algun ferro, fins arribar al final del diedre. El sento parlar però no l'entenc fins que crida utilitzant la paraula "canguelo"; jo confio en ell i penso que no n'hi haurà per tant. Ha sortit del diedre i està sobre un petit balcó amb bastant de pati, on comença una placa vertical equipada amb un parell de claus i dos o tres parabolts. Superada aquesta surt per terreny molt descompost, gens fiable, fins arribar a la reunió que es munta en dos espits i un parabolt sobre eñ relleix del final de la placa (V+/Ae, 20m).

Abandono finalment la incòmode reunió veient el negre núvol que comença a cobrir el cel, però arribo bé fins al final del llarg. Bevem aigua, mirem amunt i ens decidim a abandonar per por de la pluja, i se'ns confirma que la decisió és bona amb quatre gotes abans de començar a rapelar.

Abans de tocar terra plou i torna a fer sol, però un cop a peu de via arrenca a ploure decididament per acabar pedregant de mala manera.

Tot i no haver acabat la via ens donem per satisfets havent fet els quatre primers llargs i havent visitat aquest tranquil indret de La Noguera.

Puntutalització del segon autor:  Tallar un cordino amb una xapa d'encenedor!?